Seria molt fàcil fer una carta de comiat a una etapa en la que vam tenir el nostre somni a tocar de la punta dels dits, dir que hi ha jugadors que no oblidarem mai i que ens agradaria que no marxessin, i altres que ens agradaria tenir-los ben lluny. Seria molt fàcil recordar el que hem aconseguit en aquestes darreres quatre temporades i idolatrar als que ja no hi són. Però com avui, no vull que sigui un dia trist, m’he decidit a parlar del futur.
Benvingut al Sant Andreu, ben aviat descobriràs que som un club molt especial, amb una afició d’allò més peculiar. Una afició que estima els seus colors, que ve al camp a passar-ho bé, i que amb els pals i les derrotes es fa més forta. Som capaços de fer els desplaçaments més esbojarrats, alguns fins i tot de reunir-se a les 8 del matí per preparar la “prèvia” del partit, tractem als nostres jugadors el millor que sabem i n’estic segura que molts d’ells poden dir que s’han sentit estimats i valorats, seguim l’actualitat andreuenca de mil maneres diferents, som una pinya, sempre m’ha agradat pensar que som com una petita gran família.
Una família de la que tinc el plaer de formar-ne part, i és des d’aquest petit racó que m’agradaria fer la meva particular “carta als Reis Mags”, tot demanant-te el que em faria il·lusió per aquesta temporada. No demanaré noms de jugadors, però sí que demano una cosa pel nou projecte que s’està gestant: que tingui cor, ànima. Jugadors que es deixin la pell en cada partit, que suïn la samarreta que nosaltres ja ens deixarem la veu, que lluitin cada pilota, que no abaixin mai els braços, que no decaiguin davant les injustícies (que n’hi haurà) perquè aquestes ens faran més forts, que sigui quin sigui el resultat no donin un partit per perdut fins al darrer minut del temps afegit. Quan facis les alineacions i les tàctiques no pensis ni amb noms ni amb posicions, simplement pensa que el que surt al camp són els nostres colors.
Hi haurà comparacions, i les comparacions ja sabem que sovint poden ser injustes, per això et demano que no intentis fer-nos oblidar el nostre passat sinó cada dia posa una pedra nova per construir un futur millor. Som conscients que el futbol català no viu els seus millors dies, i que el nostre pressupost no serà per tirar coets, però sempre he pensat que el cor, l’esperit i les ganes de lluitar no es compren.
El primer dia d’entrenament m’agradaria que mostressis la nostra samarreta als nous jugadors, i que aquests aprenguessin a estimar-la i respectar-la, que allò no és un simple tros de tela, sinó el sentiment d’una gent que us farà entendre el perquè de la seva importància i grandesa.
Moltes gràcies i sort!
